La UE no està aconseguint eliminar la diferència de resultats en innovació respecte als seus principals competidors internacionals, els Estats Units i Japó. Tot i que a la majoria dels Estats membres la tendència és prometedora malgrat la crisi econòmica, l’avanç no és prou ràpid. La UE segueix mantenint un clar avantatge sobre les economies emergents de l’Índia i Rússia, però el Brasil progressa contínuament i la Xina està avançant ràpidament. Dins la UE, Suècia és el país amb millors resultats, seguida de Dinamarca, Finlàndia i Alemanya. Els segueixen el Regne Unit, Bèlgica, Àustria, Irlanda, Luxemburg, França, Xipre, Eslovènia i Estònia, en aquest ordre. Aquestes són algunes de les principals conclusions del marcador de la Unió per a la Innovació de 2010 publicat avui per la Comissió Europea. És la primera edició d’aquest marcador dins la iniciativa Unió per a la Innovació (IP/10/1288), i reemplaça l’anterior Quadre Europeu d’Indicadors d’Innovació. El Marcador es basa en l’Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement (IP/11/22), publicat recentment, la finalitat del qual és ajudar els Estats membres a identificar els seus punts forts i febles i a fomentar el rendiment de la innovació a través dels programes nacionals de reforma de l’estratègia Europa 2020.
El vicepresident Antonio Tajani, comissari d’Indústria i Emprenedoria, ha destacat que “el marcador indica que hem d’incrementar els nostres esforços per fer una Europa més innovadora, arribar al nivell dels nostres principals competidors i recuperar un creixement sòlid i sostenible”.
La comissària de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, ha declarat que “aquest nou i millorat Marcador de la Unió per a la Innovació demostra la importància de la innovació a Europa. La innovació és tan essencial per a una economia moderna i pròspera com l’aigua per a la vida. És al centre de l’elaboració de la política econòmica i el camí principal per crear ocupació. Per això el marcador publicat avui és un puntal de l’estratègia Europa 2020. Volem que els Estats membres el facin servir plenament per aprofitar els seus avantatges i enfrontar les seves mancances“.
El marcador de 2010 es basa en 25 indicadors relacionats amb la recerca i la innovació i abasta els 27 Estats membres de la UE, Croàcia, Sèrbia, Turquia, Islàndia, Noruega i Suïssa. Els indicadors s’agrupen en tres categories principals:
– “habilitadors”, és a dir, els components bàsics que permeten que es produeixi la innovació (recursos humans, finançament i suport i sistemes de recerca oberts, excel·lents i atractius),
– “activitats de les empreses”, que assenyalen el grau d’innovació de les empreses europees (inversions, relacions i emprenedoria i actius intel·lectuals), i
– “resultats”, que indiquen la manera com això es tradueix en beneficis per a l’economia en conjunt (efectes innovadors i econòmics).
Si es comparen els indicadors de la UE-27, els Estats Units i el Japó, s’observa que la UE-27 no està reduint la diferència amb els seus principals competidors.
La diferència més important es troba a la categoria d’”activitats de les empreses”, en la qual la EU-27 va al darrere pel que fa a les publicacions conjuntes público-privades, la despesa empresarial en R+D i, comparat amb el Japó, a les patents PCT (Tractat de Cooperació en matèria de Patents). Això indica que la diferència d’Europa en matèria de recerca i innovació està principalment al sector privat. Per això, hauria de ser prioritària la creació d’unes condicions reglamentàries que fomentin la inversió privada i facilitin l’explotació dels resultats de la recerca pel sector empresarial, concretament mitjançant un sistema de patents més eficaç. La diferència és especialment important, i augmenta ràpidament, pel que fa als ingressos de l’estranger per llicències i patents. Aquests ingressos són un indicador important del dinamisme econòmic, i demostren la necessitat de millorar el model econòmic i el funcionament del mercat interior del coneixement protegit a la UE. Indiquen també que la UE està produint menys patents de gran impacte (és a dir, les que generen ingressos importants procedents de tercers països) que els Estats Units i el Japó, i que no s’arriba a situar prou bé en sectors de gran creixement mundial.
La diferència, encara important, del nombre de persones que acaben l’educació terciària, està disminuint lleugerament, amb un creixement relativament alt a la UE.
Tanmateix, la UE-27 supera els Estats Units en despesa pública en R+D i exportacions de serveis intensius de coneixement.
Durant els cinc últims anys, el creixement més important d’indicadors d’innovació a la UE-27 ha estat el dels sistemes de recerca oberts, excel·lents i atractius (publicacions científiques conjuntes internacionals, publicacions de gran impacte i estudiants de doctorat de fora la UE) i dels actius intel·lectuals (marques, patents PCT i disseny).
En general, la UE-27 manté l’avantatge respecte a l’Índia i Rússia. Però està perdent part de l’avantatge respecte al Brasil i, sobretot, la Xina, que segueixen reduint ràpidament la diferència.
Més informació: MEMO/11/56.