El tercer informe de demografia, publicat avui en cooperació amb Eurostat, indica que els europeus viuen més i amb més salut. També destaca el canvi de l’estructura de la població europea a causa de l’augment, de dos milions cada any, del nombre de persones més grans de 60 anys, confirma les tendències recents, dóna noves dades de la fertilitat, l’esperança de vida i les migracions i assenyala un lleuger augment de les taxes de fertilitat i un augment de l’esperança de vida. Els europeus viuen ara una mitjana de dos a tres mesos més cada any. La Unió Europea també s’està diversificant i canvien els models familiars. Segons un nou Eurobaròmetre, els joves europeus cada vegada se senten més atrets per les experiències laborals en un altre Estat membre. La necessitat d’adaptar les polítiques de la UE a aquests canvis és avui més clara que mai. L’informe presenta dades actualitzades i útils per al debat europeu sobre els canvis demogràfics.
En presentar el nou informe a la reunió ministerial informal de Budapest sobre demografia i política familiar, el comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, László Andor, ha declarat que “l’esperança de vida està augmentant i la mà d’obra europea disminuint i, en alguns Estats membres, tot això va molt de pressa. Hem d’adaptar les nostres polítiques per promoure un millor equilibri entre la vida professional i familiar de manera que els pares puguin tenir fills mentre segueixen treballant, i hem de dissenyar polítiques que animin els europeus a prolongar la seva vida activa”, tot i afegint que “l’estratègia Europa 2020 de la UE és el marc dels esforços per augmentar l’ocupació i reduir la pobresa, però per abordar el repte demogràfic també hem de dirigir les nostres prioritats a àmbits com ara la salut, la immigració i les polítiques regionals”.
Una tendència positiva és que la fertilitat continua creixent lentament. Ha augmentat d’1,45 a 1,6 fills per dona. Però, per ser autosuficient, una població ha de tenir 2,1 infants per dona. Segons l’informe, les polítiques familiars modernes són un bon mitjà per millorar l’ocupació gràcies a la millor conciliació del treball remunerat i les responsabilitats familiars. Hi ha una correlació positiva entre el treball de les dones i l’augment de les taxes de fertilitat.
L’esperança de vida també ha augmentat a un ritme pràcticament continu i uniforme de dos a tres mesos cada any (el 2008, l’esperança de vida a la UE era de 76,4 anys per als homes i de 82,4 anys per a les dones). Aquest és el principal factor de l’envelliment de la població. Al mateix temps, el repte demogràfic és geogràfic. Les poblacions de quatre Estats membres (Bulgària, Letònia, Lituània i Romania) estan disminuint ràpidament a causa de l’evolució natural (més morts que naixements) i de l’emigració. De moment, l’envelliment de la població d’Europa central és lent, però s’accelerarà ràpidament a partir de 2030-2040, i aquesta població, especialment a Eslovàquia, esdevindrà la més vella de la UE.
L’informe també destaca la influència essencial de la immigració en el creixement de la població europea. Els extracomunitaris han arribat als països de la UE a un ritme d’un a dos milions de persones cada any, i també s’ha intensificat la mobilitat dins la UE. D’aquí al 2060 la proporció d’immigrants i els seus descendents s’haurà duplicat. Encara que, a causa de la crisi, la immigració neta a la UE s’ha reduït a la meitat, el nombre total d’extracomunitaris dins les fronteres de la UE ha seguit augmentant. Les dades indiquen que la disminució s’explica pel fet que hi ha menys immigració per treball, encara que han augmentat les sol·licituds per altres motius, com ara l’educació.
Segons les noves dades, els immigrants de segona generació tendeixen a assolir nivells d’educació equivalents als de la població local, però encara es veuen afectats per les altes taxes d’atur. En aquest àmbit, la UE ha de seguir fomentant les polítiques actives d’inclusió i les mesures d’integració.
Pel que fa a la mobilitat dins la UE, el nou Eurobaròmetre indica que un de cada cinc enquestats ha treballat o estudiat en un altre país, ha viscut amb una parella d’un altre país o té alguna propietat a l’estranger. Un de cada deu vol traslladar-se a un altre Estat membre durant els deu anys propers.
Antecedents
La Comissió Europea publica cada dos anys l’informe demogràfic, que recull les últimes dades i xifres necessàries per avaluar els avanços dels Estats membres pel que fa als reptes del canvi demogràfic. Enguany, l’informe s’ha realitzat conjuntament amb Eurostat i destaca especialment la qüestió de la mobilitat i la immigració.
L’informe es va presentar durant la setmana temàtica “Europa per les famílies, les famílies per Europa”, organitzada a Budapest per la Presidència hongaresa per sensibilitzar sobre les qüestions i les polítiques demogràfiques. La Comissió també ha presentat els resultats d’un Eurobaròmetre sobre els nous europeus. L’enquesta es va demanar per obtenir un panorama de la capacitat de relació dels ciutadans amb altres països. Aquestes dades serviran per al debat previ a una possible comunicació sobre la demografia i sobre l’Any Europeu 2012, dedicat a l’envelliment actiu.
Més informació
Comunicat de premsa en vídeo: Bridging Europe’s pensions gap
Comunicat de premsa en vídeo: Ageing population
Demografia i situació social a la UE
Informe demogràfic de 2010: més europeus, més grans i més diversos