La Comissió ha adoptat avui una proposta d’interconnexió dels registres mercantils a la UE. Els registres mercantils proporcionen als socis comercials i als consumidors dades essencials de les empreses, com ara la forma jurídica, la seu social, el capital o els representants legals. La proposta adoptada avui facilitarà l’accés electrònic transfronterer a aquestes dades i garantirà que estiguin actualitzades i s’hi pugui accedir més fàcilment. Aquestes millores són fonamentals per a les empreses que volen obrir una sucursal a un altre Estat membre, fer negocis amb empreses d’altres Estats membres o oferir serveis transfronterers. Actualment, els registres mercantils estan organitzats a escala nacional, regional o local i no poden intercanviar dades de manera eficaç i transparent. Ara hauran d’examinar la proposta els Estats membres i el Parlament Europeu.
Michel Barnier, comissari de Mercat Interior i Serveis, ha declara que “actualment, cada vegada més empreses ofereixen serveis als consumidors d’arreu de la UE. Amb el desenvolupament del comerç electrònic, els bens i els serveis travessen les fronteres a una velocitat abans inimaginable. Els consumidors i, en particular, els que compren per Internet, han de poder disposar d’informació fiable i actualitzada sobre les empreses per comprovar la legalitat de les transaccions. La proposta adoptada avui vol augmentar aquesta seguretat jurídica tant per als consumidors com per a les empreses”.
La informació sobre les empreses és important per als consumidors, per als socis comercials existents o possibles de les empreses i per a les administracions públiques. L’accés transfronterer permet a les empreses informar-se sobre les homòlogues dels altres Estats membres de la UE i també cal en cas de fusió transfronterera o de trasllat transfronterer de la seu social.
L’accés transfronterer a la informació de les empreses requereix diferents maneres de cooperació entre els registres mercantils estatals. Alguna mena de cooperació ja existeix, però molt sovint és difícil accedir a la informació d’una empresa des d’un altre Estat membre.
Els procediments són llargs i no sempre hi ha traduccions. Les empreses es troben davant diferents sistemes nacionals de registres mercantils, i això els costa diners. A més, sovint la informació que figura als registres sobre sucursals a l’estranger no està actualitzada, i moltes vegades la informació és limitada i no abraça tots els Estats membres.
La proposta adoptada avui obligarà els Estats membres a connectar electrònicament els seus registres mercantils, que podran donar més fàcilment informació fiable i actualitzada sobre les empreses i les seves sucursals europees. Això facilitarà també la cooperació entre els registres mercantils en les transaccions transfrontereres i, concretament, les fusions. També millorarà l’accés transfronterer a la informació oficial de les empreses arreu de la UE per a totes les parts interessades, com ara els consumidors, els socis comercials existents o possibles, els ciutadans i l’administració fiscal i judicial. Es calcula que l’accés electrònic transfronterer a la informació sobre les empreses permetrà estalviar més de 69 milions d’euros l’any.
L’accés transfronterer a la informació de les empreses també convé als consumidors. L’informe de la Comissió sobre el comerç electrònic de 2009 assenyala que, el 2008, un 33% dels particulars residents a la UE va fer compres per Internet, però només un 7% ho va fer amb dimensió transfronterera. Els consumidors van indicar que una de les raons que els fan dubtar a l’hora de comprar a l’estranger és la dificultat de saber si el venedor (en general una empresa) és fiable o no, principalment perquè la informació és insuficient o per problemes d’idioma. La proposta adoptada avui augmentarà la confiança i la transparència al mercat únic europeu i oferirà més seguretat als consumidors.
Antecedents: Cadascun dels 27 Estats membres de la UE manté registres mercantils, organitzats a escala estatal (per exemple, Suècia, Irlanda i Dinamarca), regional (Àustria) o local (Alemanya). Els registres ofereixen diferents serveis que poden variar d’un país a l’altre, però tots ofereixen el servei bàsic de comprovar i conservar determinades dades de les empreses, com ara la forma jurídica, la seu social o els representants legals, i de posar aquesta informació a disposició dels interessats.
Facilitar l’accés de terceres persones a la informació oficial sobre les empreses era ja un dels objectius de la primera Directiva sobre el dret de societats, de 1968 (Directiva 68/151/CEE). La seva modificació de 2003 va obligar a tots els Estats membres a introduir registres mercantils electrònics l’any 2007. A més, altres actes jurídics europeus, com ara la Directiva sobre fusions transfrontereres (2005/56/CE) i la Directiva sobre la publicitat de les sucursals (89/666/CEE), han fet necessària la cooperació quotidiana entre els registres mercantils. Però aquesta cooperació és voluntària i, per això, no pot garantir la seguretat jurídica dels procediments transfronterers ni augmentar la transparència del mercat únic.
La proposta de Directiva sobre la interconnexió dels registres centrals, del comerç i de les empreses modifica les esmentades Directives 89/666/CEE i 2005/56/CE i la Directiva 2009/101/CE tendent a coordinar les garanties exigides a les societats per a protegir els interessos de socis i tercers.
Més informació: MEMO/11/115