Jesús Gellida Albiol, Politòleg, tècnic d’inserció laboral i escriptor.
El Canvi Global és una radiografia de les transformacions polítiques i de la realitat social dels darrers anys, que pretén fer reflexionar als lectors sobre què significa canvi, i ajudar a crear consciències per assaltar els cels i canviar el món de base.
Una obra per entendre les claus de la crisi i la resposta social, en un recorregut a través dels cent articles que recull el llibre, escrits des de l’any 2011 fins al 2017, on s’analitza la realitat que ens envolta. S’estableix en 5 grans capítols que examinen respectivament la situació mundial, espanyola i catalana per una banda, i també la realitat de la precarització de la vida i les possibles alternatives de justícia social –amb una declaració d’intencions, molt explicita, ja amb el subtítol–, per l’altra. Les reflexions del llibre pretenen oferir una perspectiva temporal i temàtica dels fets més destacats de cadascun dels capítols. En aquest sentit, la contextualització temporal, tot i que volgudament no cronològica, ens permet refer els trets més destacats en cada un dels cinc apartats, on el contingut –en cada cas– és reflexiu, didàctic, documentat, crític i farcit de propostes.
El Canvi Global reflexiona sobre com s’ha arribat de les promeses incomplides d’Obama, a la post veritat de Trump. De reformar el capitalisme, a una volta de rosca en la globalització neoliberal. De les revoltes àrabs, a la brutal guerra de Síria. De l’esperança europea per a milions de persones, a l’Europa fortalesa i xenòfoba. Així doncs, en l’apartat internacional, s’hi destaquen, sobretot, tres preocupacions: els avanços del fals mite del lliure mercat, reflectits en els tractats internacionals sobre comerç i inversions; la inversemblant elecció de Donald Trump a la presidència dels Estats Units i l’actual deriva de la Unió Europea.
El llibre continua desgranant des de la bombolla immobiliària, a l’estafa de la crisi. De la precarització de la vida, a l’estigmatització dels de baix. Dels anhels de més democràcia, a la corrupció permanent. Del dret a decidir, a la centralització autoritària. En aquest sentit, a nivell estatal, les retallades, la corrupció i la dretanització constatable en els resultats electorals en resulten elements rellevants que es destaquen. Pel que fa a Catalunya, les qüestions giren entorn de la consulta del 9N, de la proposta de “referèndum o referèndum” i envers la construcció del país que volem a través de la idoneïtat d’un procés constituent popular per decidir-ho.
Quant als afers referits al patiment del gruix de la societat es descriuen al definir l’estafa de la crisi, l’atur i la precarització laboral i la culpabilització dels de baix. Es parla de les víctimes del sistema, expressió on hi caben des d’un gruix important del total de la ciutadania fins els treballadors precaris i des de la cooperació al desenvolupament fins els discents dels diferents nivells d’ensenyament. No deixa d’ésser paradoxal com, en un món, amb recursos suficients – naturalment si es fan servir degudament – i disponibilitat de coneixements científics i instruments tècnics com mai hem tingut, hi hagi encara patiments com els esmentats. Capítol a part mereixen aquells que, amb il·lusió i esperança voldrien venir i als quals, amb un injustificable sense sentit i la creació d’artificioses fronteres, les institucions els neguen l’entrada, a voltes, fins i tot, amb el vist i plau d’una part de la població.
Dins d’aquesta àmplia temàtica s’hi troba un rerefons permanent de descontentament amb un sistema econòmic, social i polític ben allunyat del que hauria d’ésser el seu desiderata inicial, és a dir: satisfacció de les necessitats bàsiques de les persones, dignitat personal i grupal reconeguda, i plena participació en els afers públics. Probablement que tal situació es vagi perpetuant, i fins i tot empitjorant, amb el pas del temps, tingui quelcom a veure amb una bona dosi de conformisme per part dels privilegiats del sistema. El dit conformisme s’alimenta amb els mitjans de comunicació i s’estén en el temps per la influència dels sistemes d’ensenyament.
Certament, el panorama no és esperançador i molts desitgem canvis en profunditat, com el mateix títol del llibre indica. Així, la lectura finalitza endinsant-se en les alternatives, on s’analitza des de l’explosió del 15M i la indignació, a l’ascens de Podem. Des de les marees i la PAH, als ajuntaments rebels. Des de les mobilitzacions als carrers a l’ocupació de les institucions a través de les candidatures del canvi. I continua detallant la necessitat de teixir solidaritats i suport mutu per guanyar el bé comú, i de l’imprescindible mobilització per exercir el dret a decidir.
Finalment, tals canvis han de sorgir forçosament d’un coneixement de la situació, del compromís personal, de les iniciatives solidàries, de les vagues i manifestacions al carrer, de les lluites sectorials, dels avenços municipals, de les cooperatives, de les propostes vers una economia ètica i, naturalment, de la voluntat col.lectiva i de la permanent capacitat de perdre la por. Unes alternatives en marxa, les quals moltes les podem trobar al voltant de l’economia social i solidària que, a Catalunya, s’agrupen en la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Unes alternatives, enfront de l’actual i inacceptable neoliberalisme, que van creixent a través de formes d’organització del treball, de producció, de distribució, de consum i de finançament que situen l’economia al servei de les persones i dels grups socials. Unes alternatives que tenen una condició indispensable per articular realment un canvi, una transformació social, i no és altre que la necessària feminització i despatriarcalització de la vida quotidiana i política.
Enllaç: http://jgellida.blogspot.com.es/