Eduard Sagarra i Trias, Professor Dret Internacional Públic UB i ESADE.
El Dret Internacional Públic es l’ordenament jurídic que regeix les relacions entre els Estats, entre aquets i les Organitzacions Internacionals o amb altres entitats subjectes del Dret internacional, com son l’Església Catòlica o l’Ordre de Malta .
Aquets dies però, en els seguit de procediments judicials que es segueixen a Catalunya, a Espanya i a tot Europa, originats arrel del “procés”, son però processos que afecten al drets fonamentals i llibertats públiques que estan protegits internacionalment i que estan tipificats en acords regulats pel Dret Internacional. Encara que ni Catalunya ni els seu Govern hagin participat en la seva elaboració per no ser Catalunya Subjecte d’aquella del Dret Internacional Públic.
Això comporta que tothom – juristes i advocats inclosos-, estem fent un curs intensiu e involuntari de Dret Internacional Públic, i també del dret d’asil, d’extradició i sobre l’abast de l’Ordre de detenció europea. També estem aprenent, cada dia, Dret Comparat, especialment l’Alemany, el Belga, l’Escocès o el dret Suís.
El Dret Internacional Públic i el Dret Comunitari fan referencia i afecten avui Catalunya en diversos àmbits:
a) Drets humans i llibertats públiques de les persones; entre d’altres altres, la llibertat de pensament, els drets polítics, el dret de manifestació, la llibertat d’opinió, etc… Aquets drets i llibertats també els trobem en el dret intern d’Espanya. Tots tenen el seu origen i garantia última en la Declaració Universal de la ONU de 1948, en els Pactes de drets Civils i Polítics de la ONU; en el conveni Europeu dels Drets Humans (Estrasburg), en el Tractat de la Unió Europea i en la Carta de drets Fonamentals de la Unió Europea.
b) L’Ordre de detenció Europea es un instrument de cooperació judicial en el àmbit de la Unió Europea, creada el 2002 i que es basa en la confiança mutua entre els jutges Europeus, en la reciprocitat, i sempre respectant els drets humans garantits a la UE. Son procediments on es respecte sobretot a Europa la separació de poders.
c) Tractats d’extradició entre els Estats per perseguir delictes o delinqüents que estiguin fora de les fronteres de l’Estat. Son acords polítics interestatals regulats pel Dret Internacional, en els que intervenen els poders polítics i governs.
d) La llibertat de circulació dels ciutadans de la Unió Europea reconegut i garantit en el Tractat de la Unió Europea i del que gaudeixen els nacionals dels 28 estats membres.
e) Resolucions dels Comités de les Nacions Unides que vigilen el respecte i compliment, per part de l’Estat, dels drets polítics de les persones elegides legalment i constitucionalment per un poble sobirà malgrat estiguin empresonades.
El cert es que avui la globalització jurídica comporta que les fronteres de l’Estat ja no son una barrera ni un entrebanc per a l’aplicació del dret ni la persecució dels verdaders delinqüents, sigui a Espanya, a Catalunya o a la resta d’Europa. Territoris on s’apliquen, com a propis el Dret Internacional, el Dret Comunitari i el Dret Internacional dels drets humans.
El que avui resulta curiós constatar es que malgrat que Catalunya no sigui reconegut com a subjecte del Dret Internacional , tots els procediments que es segueixen als seus dirigents, derivats del “procés”, es fonamenten i s’aplica el Dret Internacional Públic a l’esser tractats ratificats per l’Estat Espanyol i, per tant com a dret propi.
(Barcelona 6 d’abril 2018)