Dinamisme europeu a Catalunya.

Xavier Ferrer, Economista i politòleg.

Jornada Europea al Parlament de Catalunya · Una jornada que organitza anualment el Consell Català del Moviment Europeu. Aquest any s’ha debatut sobre un tema de primordial importància per a  la Unió Europea: el paper de la UE en un món globalitzat. Com sol ser cada any, hi ha hagut una important assistència tant per nombre com per nivell, i s’ha arribat a considerar que la Jornada ha reunit el món europeista del país.

Com a ponents, hi han participat Narcís Serra, Josep M Lloveras, Cristina Gallach, Carme Colomina i Lluís Foix, a més de tenir-hi també participació activa el president i secretari general del Consell Català del Moviment Europeu, Lluís M. De Puig i Joaquim Millán i també Victor Pou, Xavier Ferrer i Agustí Ulied. A la jornada s’ha debatut, sense embuts, l’estat de la política exterior de la Unió Europea i la veritat és que, tot i reconèixer que s’ha avançat molt en el marc de la UE des dels ja llunyans anys cinquanta -època en què Europa estava devastada per la II Guerra Mundial i tot eren fronteres i privacions-, a dia d’avui hem abolit les fronteres, tenim una moneda única i tenim la pau com a valor més preuat dins de la UE.

La veritat, però, és que queda molta feina per fer. I pel que fa a les relacions exteriors, la UE està passant per un moment complicat, tant des del punt de vista de lideratge, amb una Alt Representant per a la Política Exterior, la baronessa Ashton, de nivell baix i amb molt poca visibilitat i acció política i amb un president del Consell Europeu, el belga Van Rompuy, que tampoc no destaca pel seu lideratge. Això, a més de les divergències que sovint surten en el si de la UE, especialment quan hi ha temes importants o conflictes polítics a decidir, fa molt difícil avançar en la integració política de la UE.

Centrant-nos en el paper que està tenint la UE respecte de les revoltes àrabs del nord d’Àfrica, els analistes congregats a la Jornada han coincidit en afirmar que la funció de la Unió Europea ha sigut d’un perfil baix, quasibé absent, amb l’agrabant que, sovint, han sigut més explícites les posicions particulars d’alguns estats membres, que no pas la de la UE, fet que limita i mina la cohesió i visibilitat europea. En definitiva, Catalunya, de la mà del Consell Català del Moviment Europeu, ha donat una altra vegada mostres del seu europeisme organitzant aquests tipus d’esdeveniments europeus que tant propers ens són i que, sovint, veiem com a llunyans.