Joaquim Millan, director d’EUROLOCAL
A la darrera campanya electoral al Parlament Europeu el lema institucional va ser “Acció, reacció, decisió” en un intent per conectar amb la ciutadania i promoure un interés per les esmentades eleccions europees. Almenys es va aconseguir que globalment es mantingués la participació i no seguis la davallada de les darreres ocasions.
Realment si fem una ullada en perspectiva a casa nostre veiem que la gent ha entés que davant la desconfiança creixent amb la política en general i amb les institucions en particular (monarquia, senat, tribunal constitucional,…) calia reaaccionar. Per tant, han decidit assumir un nou rol públic que ha significat fer política i no deixar que la facin els partits tradicionals que han fracasat en molts casos (corrupció, incapacitat per liderar, falta de democracia interna,…).
Ho hem vist a les darreres eleccions gregues i el seu resultat. El fracás estrepitós dels partits anomenats tradicionals, es a dir, els que fins ara tenien el poder, ha propiciat una nova manera de fer política en alguns dels paisos de la UE. Ni millor, ni pitjor, sino diferent. I no agrada perque básicament vol dir fer fora als que fins ara han viscut del sistema polític. No entro a valorar els riscos que aixó comporta en alguns casos.
Per cert, el problema ha estat que aquests partits tradicionals ho han fet molt i molt malament i no han volgut fer els deures que des de fa temps la ciutadania ha demanat i reclamat. Ja veiem com la unica sortida per no perdre més poder es avançar les eleccions, quina llástima.
Pero aquest nou rol que ha assumit la ciutadania ha de ser responsable, transparent, viable i eficaç. La gent vol tornar a confiar en la política i en lo públic com una manera de resoldre els problemes quotidians, els conflictes socials i de solventar els reptes socio-económics, pero no a qualsevol preu. Ja no ens trobem en una epoca de camvis, sino que estem davant d’un epoca que ha camviat. Dependra de tots nosaltres decidir quin futur volem perque aquest cop no hi hauran excuses.