Joaquim MILLAN (Director d’EROLOCAL)
L’any 2020 suposarà una fita històrica en la construcció europea. El 31 de gener per primera vegada el projecte europeu ha perdut un dels seus membres, el Regne Unit.
Després de les ferides, encara no tancades, de la darrera crisi econòmica i la percepció de la ciutadania de fracàs en la gestió de la crisi de les persones refugiades, la UE ha de respondre a una nova crisi, la del COVID19.
No obstant la nova Comissió Europea presidida per primer cop per una dona, l’alemanya Úrsula von der Leyen, té l’oportunitat d’estendre l’estabilitat i la prosperitat de la UE si és capaç de liderar la sortida de l’actual crisi sanitària amb el necessari impuls econòmic que alguns països europeus reclamen.
Ens trobem en una fase on la UE pot ser el projecte dels Estats o pot consolidar-se com un projecte comú per a la ciutadania europea.
Caldrà donar resposta a dos grans reptes. El primer repte consisteix a posar-nos d’acord en relació a quins són els valors fonamentals sobre els que volem construir l’Europa unida post-Covid19, així com sobre quins objectius perseguim. En aquest sentit, penso que el principal valor sobre el qual cal fonamentar la Unió d’Europa és la diversitat. Ho hem vist en les negociacions on tenim diversos punts de vista en base als diferents conceptes culturals. Europa no és una realitat, sinó moltes. I aquesta és precisament la seva riquesa.
El segon repte, comporta precisament transcendir la visió d’Europa en tant que una simple suma d’Estats. No podem funcionar altre cop amb la tradicional dinàmica intergovernamental que s’ha seguit fins ara. Els Estats, a través dels seus governs, han de deixar fer a les institucions europees a la vegada que han d’assumir el principi de subsidiarietat com un valor, i no com una amenaça, la qual cosa implica entendre i potenciar el paper de les regions i molt especialment dels seus municipis.
Sinó som capaços de solventar les conseqüències devastadores per a la salut pública i les economies d’arreu del món per culpa del Covid19 posarem en risc la pròpia democràcia.
La immensa majoria de la ciutadania europea està actuant de forma exemplar, amb sentit de la responsabilitat i sacrifici, i alhora està esperant que les institucions europees assumeixin igualment les responsabilitats que els hi hem delegat en benefici de tots. La UE es juga la seva mateixa supervivència. De la resposta de les seves institucions a aquesta crisi en dependrà el seu futur i la seva posició en el món.
Aquest Dia d’Europa 2020 es diferent per moltes coses però sobre tot perquè ens estem jugant el nostre futur.
INFO: Publicat el 9 de maig de 2020 al EIX DIARI i al GARROTXA DIGITAL