Rosa M. Falgàs Casanovas, Presidenta d’ACEFIR.
No hi ha dubte que amb l’inici del segle XXI podem afirmar que hem iniciat una etapa de transició cap a una nova era, a on el que fa 50 anys era vàlid des de feia segles, ara ja no ho és, a on les tecnologies condicionen tota la nostra vida, de manera positiva en innombrables situacions, però que alhora condicionen i són perjudicials.
Avui els Sistemes i Metodologies de l’Aprenentatge són molt diferents, memoritzar ja no està de moda, sinó saber buscar, trobar i interpretar.
Fins i tot el concepte d’alfabetització canvia. La UNESCO havia definit que analfabet era la persona que no sabia llegir i escriure, últimament es deia que serien les persones que no dominessin la lectura, escriptura, matemàtiques i tecnologies. Però crec que la millor definició és la que ens fa Alvin Toffler (1) “Els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre i reaprendre”
Sovint oblidem la importància d’incidir ens els adults i cal no oblidar que davant d’un problema hem d’anar al fons i no tapar-lo o dissimular-lo, cosa que es fa en moltes ocasions, sigui perquè és més fàcil o perquè fa por abordar el problema. Per molt que invertim en els infants i joves, si no invertim, alhora, en els adults, no afrontarem mai el problema de fons, anirem posant “pegats”.
Aquest any s’ha celebrat el 30è aniversari des de que el programa Erasmus es va iniciar i que avui en diem Erasmus+. Des de la formació d’adults no podem celebrar aquest aniversari ja que tot just fa 22 anys que, després d’un lobby molt ben gestionat des de l’Associació Europea per a l’Educació d’Adults, es va aconseguir destinar un pressupost per invertir en projectes de formació d’adults (2). El pressupost estava en el capítol IV fins que va passar a denominar-se Grundtvig. Es va iniciar amb un pressupost només per a 13 projectes arreu d’Europa.
L’Educació d’Adults sempre ha estat la “parenta pobre” de l’Educació. Fins i tot actualment el pressupost per Erasmus+ Educació d’Adults és el més baix de tots i amb el risc de desaparèixer.
En aquesta ocasió el món associatiu hem tornat a treballar de valent per aconseguir demostrar la importància d’invertir en la formació dels adults. No solament en l’àmbit laboral sinó també en l’àmbit de la formació bàsica i la formació informal que, en el fons és la que dóna millors resultats ja que és la pròpia persona que decideix què vol aprendre i això motiva i predisposa a les persones a aprendre.
Es va elaborar un Manifest (3) traduït a 17 llengües (entre elles, el català) i es van organitzar sessions de debat a tots els països.
Es va redactar una carta per fer-la arribar a tots els governs i responsables polítics de l’Educació d’Adults per demostrar la importància d’invertir en l’educació d’adults.
L’aprenentatge d’adults té el menor pressupost per programes d’Erasmus + malgrat haver d’abordar alguns dels reptes demogràfics inherents a Europa. Dels 70 milions d’europeus amb formació bàsica o elemental, a la necessitat creixent d’integrar immigrants i refugiats, a la digitalització; … (4)
Actualment l’Educació d’Adults a nivell de Comissió Europea la comparteixen dues Direccions Generals: Direcció General d’Educació, Cultura, Joventut i Esport (Tibor Navracsics) i Direcció General d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió (Marianne Thyssen).
El grup d’Interès per a l’Aprenentatge Permanent (Aprenentatge al llarg de la vida) (5), integrat per membres del Parlament Europeu i representants de la societat civil, es va reunir a Brussel·les el passat mes de gener per debatre “Prenent en consideració l’aprenentatge permanent a Europa, què farà un Espai Europeu d’Educació”
Els principis rectors per a l’aprenentatge permanent comprenen 9 temes: l’educació de la ciutadania, el diàleg intercultural, el pensament crític, els enfocaments centrats en l’aprenentatge, la inversió en l’aprenentatge permanent, les habilitats per al món del treball, el suport als educadors, la coherència política per a l’aprenentatge permanent i el desenvolupament sostenible. Cadascun d’aquests temes comprèn diversos principis rectors, que es publicaran més endavant el 2018 (6).
La proposta d’un espai educatiu europeu va ser àmpliament acollida com un pas positiu cap a l’educació, la formació i l’aprenentatge permanent a nivell de la UE. Tanmateix, molts participants van destacar la necessitat d’una coherència política per assegurar que les polítiques no se centren exclusivament en un sector concret (per exemple, les escoles), sinó que abasten tots els nivells i formes d’educació per a un enfocament d’aprenentatge realment al llarg de la vida, i que també s’haurien de tenir en compte els països fora de la UE, per exemple, pel que fa al reconeixement de títols. A més, es va posar de manifest la falta d’aplicació de la Recomanació del Consell de 2012 sobre la validació de l’aprenentatge no formal i informal dels Estats Membres com un obstacle important a abordar per fer realitat aquesta ambiciosa visió.
“Hem de promoure competències clau com aprendre a pensar en l’aprenentatge permanent no formal dins de l’educació i en les estratègies d’aprenentatge permanent de la Unió Europea. L’aprenentatge permanent serà fonamental per al futur de la Unió Europea “, va dir Sirpa Pietikäinen, Diputada al Parlament Europeu (PPE) i Presidenta del Grup d’Interés. Va destacar la necessitat d’un enfocament més ampli per a l’educació i l’aprenentatge permanent que consideri els reptes socials i econòmics actuals i futurs.
Al nostre país ho tenim tot per fer efectiva la formació d’adults al llarg de la vida i no només dins l’àmbit de la formació obligatòria. Només cal reestructurar-la, cal adaptar-ho al segle XXI.
El rol dels ajuntaments, un servei d’informació i orientació i un Institut Català d’Aprenentatge al Llarg de la Vida a on hi estiguin implicats tots els Departaments, són els punts clau a tenir en compte.
Cal apostar de manera responsable i seriosa si volem tenir una societat preparada pels reptes dels segle XXI.